top of page

VOX HARMONICA és un ensemble vocal per a la interpretació de la música antiga dels segles XVI i XVII. La seva vocació és la de fer una relectura formal de les grans obres vocals amb una predilecció especial pel Renaixement tardà i el Barroc primerenc. L’ensemble, fundat a Barcelona el juny de 2015, neix de la necessitat dels seus joves impulsors Antonio Fajardo, Mariona Llobera, Anaïs Oliveras i Ferran Mitjans d’oferir programes musicals originals, amb peces escoltades en nous formats per al públic de música antiga però també per al gran públic.

Els components de VOX HARMONICA tenen un camí ampli i reconegut en la interpretació d’aquest repertori amb d’altres grups musicals de renom internacional i la voluntat d’oferir amb aquest nou ensemble allò après de mestres com Jordi Savall, Mara Galassi, Skip Sempé, Mireia Barrera o Björn Schmelzer. Les composicions de Monteverdi, però també del Renaixement hispànic, són el seu camp de joc natural. Les seves interpretacions ofereixen per una banda la puresa d’afinació i precisió que exigeix el cant polifònic renaixentista i per l’altra el virtuosisme vocal inherent a les obres del primer Barroc.

VOX HARMONICA desplega les veus sense oblidar la preeminència de la paraula sobre la música alhora tenint en compte la importància de la pràctica improvisatòria i la llibertat d’instrumentació i repartiment de veus que l’època permetia, lluny encara de l’academicisme de conservatori a què ens veiem obligats quan interpretem una partitura dels compositors a partir del segle XIX. Així, deixem de banda el metrònom per conduir la velocitat del cant segons ho requereix el sentiment expressat per les paraules, ara més lent, ara irregular, ara sobtadament accelerant.

Les interpretacions de VOX HARMONICA defugen la monotonia interpretativa per seduir allargant les dissonàncies, gaudint d’ornaments emfàtics i jugant a repartir la melodia entre les veus. Exploració i estudi tant dels tractats dels grans compositors dels inicis de l’Era Moderna com dels sentiments i de les passions humanes.

_DSC6428.jpg
Anaïs Oliveras, soprano
 

El 2012 obté el Títol Superior de Música en cant clàssic i contemporani a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) amb Assumpta Mateu i cant històric amb Lambert Climent, i el 2013 la titulació de Màster en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en Interpretació de la Música Antiga sota la direcció de la soprano Marta Almajano i Juan Carlos Asensio. Ha rebut classes magistrals de Mireia Pintó, Enrique Ricci, José Hernández, Montserrat Figueras, Richard Levitt, David Maison, Gerd Türk, Kurt Widmer, Cindee Sanner, Ofèlia Sala, Maria Cristina Kiehr, Rosa Domínguez, Marcel Boone, Jordi Domènech, Marta Mathéu i Dolors Aldea.

Professionalment ha treballat amb La Capella Reial de Catalunya, el Cor de Cambra del Palau de la Música, el Cor de Cambra Francesc Valls de la Catedral del Barcelona, ​​amb el Cor Barroc de Sevilla, les Vozes d'Al Ayre Español i amb Música Reservata entre altres. Ha treballat sota la direcció de Jordi Savall, Eduardo López Banzo, Enrico Onofre, Salvador Mas, Josep Vila, Mireia Barrera, Lluís Vilamajó, Mara Galassi i Emilio Moreno.

 

Ha enregistrat "Stabat Mater" de Boccherini (Enchiriadis, 2018), "Dixit Dominus: Vivaldi, Mozart, Händel" (AlliaVox 2015) i la "Messe a Si mineur" de J.S. Bach (AliaVox, 2011) sota la direcció de Jordi Savall, "Il più bel nome" d'Antionio Caldara sota la direcció de Emílio Moreno (Glossa, 2009). Actualment, entre els projectes més destacats en què participa, trobem La Sonorosa, agrupació que proposa noves maneres de reconstruir i interpretar el repertori ibèric dels segles XVII i XVIII.

_DSC6453.jpg
Mariona Llobera, mezzo-soprano
 

Nascuda a Barcelona l’any 1981, estudia a l’Escola IPSI de Barcelona, participant activament al Cor Vivaldi, sota la direcció de l’Òscar Boada, fins que acaba l’escola, estudiant també piano.

Ha cantat en diverses agrupacions corals: Cor Vivaldi, Cor de Cambra Vivaldi i Capella de Música de Santa Maria del Pi, la Xantria, i ha participat a les trobades interregionals d’Ochsenhausen (Alemanya) fent-hi de solista.

Inicia els seus estudis de cant amb Montserrat Pueyo i acaba el Grau Professional al Conservatori de Música de Sabadell amb Elisenda Cabero. Ha continuat els seus estudis amb Margarida Lladó i Jordi Domènech a l’Aula de Música Antiga de Girona i actualment perfecciona al tècnica de la mà de la Marta Mathéu.

Des de 2004 forma part del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Jordi Casas i actualment de Josep Vila i Casañas. I des del 2008 del Cor de Cambra Francesc Valls (Catedral de Barcelona), sota la direcció de David Malet i actualment de Pere Lluís Biosca. Forma part de la Capella de Música Joan Brudieu (quartet vocal) i actualment col·labora en Barcelona Ars Nova (sota la direcció de Mireia Barrera).

Com a solista ha participat en el Magnificat de Cererols, el Te Deum de Charpentier amb els cors de la UB, la Missa d'Otto Nicolai i l'Stabat Mater de Pergolessi entre d'altres.

_DSC6396.jpg
Ferran Mitjans, tenor
 

L’any 2005 entra a formar part de l’Escolania de Montserrat, sota el mestratge de Quim Piqué, Eduard Vila i Bernat Vivancos, on realitza gires internacionals a Polònia, França, Itàlia, Hongria i Suïssa. També enregistra tres CD’s (El nostre Nadal, P. Miquel López i Officium Hebdomadae Sanctae), relitzant papers solistes en els dos últims. Comença a estudiar Violoncel i finalitza els estudis professionals al Conservatori de Música Municipal de Barcelona l’any 2013.

L’any 2011 s’incorpora al Cor Jove de l’Orfeó Català sota la direcció de Esteve Nabona, on ha protagonitzat papers solista en les produccions de Dido i Aeneas de H. Purcell (2013 i 2015), el Magnificat de J. S. Bach (2015), el Messies de Händel (2016 i 2017) i el Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson (2017). Amb l’entrada al Cor, comença a realitzar classes de cant amb la soprano Anna Ollet i tenor David Hernández, i el Josep Buforn com a repertorista. Actualment rep classes de la soprano Marta Mathéu. També ha participat activament a masterclasses d’en Carlos Mena i en Marcel Bonne.

Ha realitzat els estudis universitaris de Fisioteràpia a la FUB Manresa juntament amb els estudis professionals de Cant al Conservatori de Liceu.

Professionalment, s’inicia amb el guardó de la Beca Bach 2018 que otorga la Fundació BACH ZUM MITSINGEN. També col·labora freqüentment amb el Cor de Cambra del Palau de la Música, el cor Francesc Valls i Ensemble O Vos Omnes. Internacionalment, ha realitzat dues gires europees amb el Collegium Vocale Ghent sota la direcció de Phlippe Herreweghe.

_DSC6386.jpg
Antonio Fajardo, baix

 

Nascut a Sabadell el 1979, Antonio Fajardo (baix) va estudiar cant al
Conservatori Professional del Bruch a Barcelona. El seu perfeccionament va
venir de la mà de Maty Pinkas i, actualment, d’en Carlos Chausson.
Va ser guardonat al Concurs de Cant Manuel Ausensi al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El seu repertori s’estén des de la lírica (Mozart, Rossini, Verdi, Puccini, etc,) fins a les grans obres sacres de Bach, Händel i Mozart.

Ha col·laborat també amb nombrosos ensembles i orquestres de música antiga tals com l’Ensemble Pygmalion, La Grande Chapelle, Resonet, graindelavoix i Capriccio Stravagante amb els quals ha tingut ocasió d’explorar el repertori del segle XI al XVIII. Ha estat membre del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (1999- 2011).

Ha fet sonar la veu als festivals més importants d’Europa : Musikfest de Berlí, Musica Antiqua de Bruges, Festival Europa (Roma), Early Music Festival (Utrecht), Festival de Perelada i d’Ambronnay (França). Ha cantat com a solista a sales com el Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, la sala BOZART de Brussel·les o el Concertgebow d’Amsterdam entre molts d’altres. Ha treballat sota la batuta de Franz Bruggen, Marc Minkowski, Wim Maeseele, Björn Schmelzer o Skip Sempé.

En la seva discografia destaquen enregistraments tals com La Magdalene, Cecus i Cesena amb graindelavoix per a Glossa Music i La Pellegrina amb Colleghium Vocale Ghent i Capriccio Stravagante per al segell francès Paradizo. 

bottom of page