A Dux VS Papam us proposem de seguir amb Vox Harmonica dues mirades, al passat i al futur, que caracteritzen el desenvolupament musical de qui pot considerar-se el pare de la música moderna: Claudio Monteverdi, encarnació del canvi de gust musical del Modo Antico al Moderno que es produí a l’Europa a cavall entre els segles XVI i XVII.

És precisament aquesta dicotomia entre estil antic i modern allò que l’ensemble Vox Harmonica posa de relleu amb seu programa Dux VS Papam, en contrastar la música sacra monteverdiana més conservadora amb la més innovadora. El concert pren la forma de la celebració d’una missa veneciana a inicis del segle XVII i combina tres estils ben diferenciats: un Cant Pla d’origen medieval, en segon lloc la polifonia contrapuntística pròpia del Renaixement (interpretada a capella) i l’estil concertat barroc a voce sola amb l’acompanyament d’una tiorba com a baix continu que esdevé purament operístic (amb la profusió d’àries, duos i trios).

Tres èpoques (la medieval, renaixentista i barroca) que fan que l’escolta sigui amena i les textures variades: ara calmada i senzillament meditatives, ara meravellosament virtuosístiques i expressives.